Mai oblidaré l’any en què un grup nombrós d’alumnes del col·legi Ntra Sra de la Consolació van vindre a l’institut a cursar quint de Batxiller Superior. Es va muntar un gran rebombori entre els xics, obviament. I recorde coincidir amb diverses d’elles en un examen de química a l’aula triple, on ens trobàvem dos classes. Com recordareu, l’aula era molt molt llarga, i jo em trobava assegut al fons al costat de la finestra, tenint una d’estes xiques a la dreta en la fila. central de pupitres. Doncs bé, en un moment donat durant l’examen, quan la professora va vindre fins al fons passejant-se lentament i es va girar per a tornar al seu escriptori al capdavant dels pupitres, està xica es va obrir la falda curta plisada, deixant les cuixes amb les xulles totalment a l’aire. Jo em vaig adonar i em vaig quedar petrificat mirant-li les cames fixament. Ella em va mirar molt enfadada i fent posats adustos em va dir “No mires que m’enxamparan copiant!” i jo li vaig contestar “Doncs tapa’t!” Bé, no la van enxampar i supose que trauria bona nota,
'
